Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 de setembre del 2013

EspaNYAP carinyo lo nostre no funciona (ni ha funcionat mai)

Per si a algú li quedava cap dubte, sobretot a aquells que per edat van poder viure de forma molt més racional que jo tot el procés de l'inici de la transició espanyola, aquesta va deixar de resoldre moltes qüestions que avui i no només com a conseqüència de l'affaire català emergeixen "cual hilillos de plastelina" d'un vaixell que si be encara no està enfonsat, si que te un gran impacte en la seva zona de flotació i que s'ha anat escorant cap a la dreta de tal manera que difícilment poguem veure el seu readreçament com si d'un altre Costa Concordia es tractés.

I mireu quines casualitats, un mateix partit (PP) amb el mateix actor protagonista (Rajoy) ha perdut el Prestige dos vegades. El primer cop a les costes de Galícia en forma de transatlàntic i la darrera com a país i a nivell mundial.

Un cop mort el dictador, el o els legisladors van tractar d'aigualir, esborrar, difuminar subtilment uns futuribles anhels d'autogovern del poble català, i van modelar unes estructures d'estat que han acabat essent un veritable NYAP i amb una gestió més que deplorable.

Una gestió, que en la gran majoria de les comunitats autonòmiques (que no autònomes),  ha servit per a que els dos partits majoritaris de l'arc parlamentari espanyol (PP i PSOE) les utilitzin per al seu propi benefici, instaurant-hi la corrupció, el sectarisme, l'amiguisme i la manca de transparència gràcies a aquells personatges que en política s'anomenen barons.

Un estat de les autonomies sorgit d'una gran xistera subjectada encara en aquells primers inicis per elements perteneixents als poders castrenses, per tal de tenir a tothom content i oblidant-se de forma més que sospitosa de les diferents realitats lingüístiques, culturals, econòmiques i històriques d'aquella antiga Sepharad d'en Salvador Espriu.

Aquest oblit circumstancial ha esdevingut amb el temps amb una negació rotunda que la dreta més sectària amb la complicitat d'alguns d'aquells que fins fa quatre dies s'autoanomenaven progressites d'esquerra, cosa que evidencia que la franja que separa un i altre costat de la política espanyola s'esborra quan de d'identitat dels pobles parlem i que s'agreuja quan la paraula autodeterminació s'afegeix a aquest discurs identitari.

La política ofuscada de la negació orquestrada des de les clavegueres de l'estat espanyol ja des de la transició amb una manca clara de separació entre els tres poders: executiu, legislatiu i judicial. Tres poders que malgrat ser independents segons el seu DNI, comparteixen quasibé el 100% de l'ADN del partit polític que ostenta el poder segons quan correspon.

Actualment el PP, partit que cal recordar prové d'una mutació simulada d'AP, PDP i UL i que a la seva vegada veurem que ha esta alimentat amb la carn del "pollastre" que figurava en la rojigualda franquista, ha desemmascarat la manca d'independència d'aquests poders i el perill que això comporta per a la salut de la nostra jove i inexperta democràcia.

Aberracions com les de la Fiscalia Anticorrupció en el  cas Bàrcenas a la que no l'importa que un partit polític ordeni destruir i/o ocultar uns discs durs comprometedors per als seus més alts càrrecs, o la vergonyant actitud del Tribunal Constitucional que no recusa al seu president. Un President del TC que ha donat mostres públiques en diversos moments de la seva vida d'un anticatalanisme ranci, ferotge i totalment reprovable per a una persona que ocupa aquest càrrec.

Amb quina imparcialitat aquest senyor, antic militant del PP, posat en aquest càrrec pel mateix partit que governa i que nega la realitat d'una plurinacionalitat dins l'estat espanyol? Quin respecte es pot tenir a les seves sentències en tots aquells recursos que el Partit Popular presenta en contra de la voluntat d'un poble? Quins principis ètics regeixen a aquest òrgan judicial?

Suposo que deu estar molt més legitimat que no pas el Sr. Pablo Pérez Tremp, al qual el mateix TC va recusar d'intervenir durant el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel govern de Madrid. Oi?

No es d'estranyar que l'independentisme cada dia vagi en augment a cada dia que passa. I allà a la meseta encara es pregunten: perquè?

Molt senzill senyors. Perquè han deixat un pais que és la riota de la comunitat internacional i Espanya no és capaç d'aixecar el cap per deixar de mirar-se el melic. Perquè Espanya és un Estat el qual va perdent l'adjectiu de democràtic cada cop que algun dels seus ministres fan declaracions públiques. Perquè tenim (per ara) uns governants més preocupats de la prima de risc que dels problemes socials i territorials. I perquè desgraciadament Espanya fa que els catalans ens sentim incòmodes dins d'aquesta casa de barrets i a sobre ens fan pagar el beure.




 Mali Vanili
Espanya carinyo, lo nostre no funciona...








dijous, 12 de setembre del 2013

Sant Pere també va negar 3 cops...

Pel que sembla la gran mobilització d'ahir encara no ha fet caure la bena dels ulls a la casta política espanyola.

Les declaracions d'ahir en finalitzar l'exitosa Via Catalana fetes per Soraya Saèz de Santamaria apelant a la majoria sileciosa, al igual que l'alumna "aventatjada" Sanchez Camacho, o les del gran matemàtic Jorge Fernández Díaz treient importància i rebaixant la xifra de participants a un quart dels oficialment reconeguts pel Conseller d'Interior, demostren de forma reiterada tal i com diuen a la meseta "no hay mas ciego que el que no quiere ver". Al Govern espanyol li està passat el mateix que li succeeix a un mentider. S'està creient la seva pròpia mentida. Una mentida basada amb la negació de la realitat social que es viu al nostre pais i amb una desesperada intenció d'autoconvenciment.

Més alarmant si cal, és el silènci (i aquest no es pot considerar silenci administratiu) del propi President del "gran" Estado espanyol, el qual pateix un estrabisme polític sever que l'impedeix fixar la mirada en la deteriorada, per no dir ja esquinçada relació Catalunya-Espanya.

Enrocats en el NO i treient a relluir la "sagrada Constitució" per escut, Constitució que el seu partit polític no va votar, sembren cada dia que passat més anhel i ànsia de llibertat de la majoria del poble català. No de 400.00, ni de 1.600.000. D'aquest, i de molts més que es varen quedar a casa preparant #croquetes per sopar i recuperar forces, als que van desplaçar-se, molts lluny de casa seva, per tal de manifestar de forma pública, festiva, pacífica i en família la seva voluntat d'esdevenir un nou estat. Voluntat que neix i s'encomana fins i tot a aquells que mai s'han considerat independentistes per tres motius principals tal i com apuntava ahir l'amic Ramon Farré en el seu article en els mitjans de comunicació lleidatans i cito textualment: "Per dignitat, perquè les institucions pròpies estan essent buidades de les seves competències i disminuït l'autogovern i perquè l'ofec econòmic i fiscal, estructural i sistemàtic, que pateix la nació impedeix tenir un pais més equilibrat, equitatiu i just." #findelacita

Ahir varem viure la tercera gran manifestació des de la de Sant Boi i Espanya encara nega una realitat. Almeny Sant Pere, un cop va negar conèixer Jesús per tercera vegada, es va avergonyir d'ell mateix pel que havia fet i mai més va tornar a traïr-se a si mateix. Serà el Govern Espanyol capaç d'això?

dimarts, 19 de març del 2013

Dissabte és dia laborable!

Sobtat m'he quedat de llegir les crítiques cap al Govern de la Generalitat i més concretament les dures paraules cap al M.H. President per haver fet una reunió en dissabte i en "secret" amb els membres de l'Executiu.

Em sobta que en aquests temps que corren algú pugui criticar que aquelles persones que estan al capdavant del país treballin en dissabte. En dissabte, diumenges i fins i tot per Cap d'Any. Cal treballar quan faci falta i a l'hora que sigui precís fer-ho.

La situació en la que ens veiem immersos reclama treball, esforç i dedicació. Tant se val si es fa de forma "secreta" o al mig de la plaça Major del poble. O és necessari esbombar que el Govern es reuneix per fer veure que treballa? Es necessari piular tot allò que fem per tal de justificar el nostre sou?

Només veig que demagògia barata en aquestes, per a mi, sorprenents declaracions d'alguns polítics. Potser les fan aquells que es pensen que els caps de setmana només són hàbils per anar inaugurant obres i actes, i no se'n donen compte que en aquest país, qui vol tirar endevant converteix els dies de 24 a 25 hores o més, els diumenges en dilluns i les vacances a l'estranger en una oportunitat d'obrir nous mercats...

No només ens cal llevar-nos molt d'hora, molt d'hora. Cal anar a dormir tard també si cal i treballar els "vuit" dies de la setmana.

En fi...

Jo estic, content i satisfet que en el calendari del nostre Govern, no hi hagi dies en color vermell.


dijous, 28 de juny del 2012

FERMS AMB EL MODEL D'IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA




Amb la sentència del TS encara fumejant i recent treta del forn, em plau fer-vos saver una sèrie de consideracions extretes del l'argumentari núm. 751 de CDC.

Crec que queda ben clar quin és el model que Catalunya vol seguir. Només cal mirar els resultats escolars dels alumnes catalans per adonar-se'n que aquesta sentència que només vol que malmetre la nostra pròpia identitat i de passada enfonsar un dels privilegis que te l'estat espanyol, com és el plurilingüisme, no te cap fonament de pes.

El nostre model de política lingüísta funciona de forma excel·lent i tots els nens i nenes amb aquesta forma de treballar a les escoles a dia d'avui saben parlar i escriure al 50% (encara que el català surt perdent en quan a resultats acadèmics) ambdues llengues, cosa que els enriqueix a ells i al nostre pais.



Argumentari 751

No farem ni un pas enrere en la defensa del model d’immersió
lingüística a les escoles catalanes 


El Tribunal Suprem va emetre el passat dia 26 de juny una sentència que anul·la els articles 4.1; 4.3; 4.4; 4.5; 10.1 i 14.3 del decret 181/2008 pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle d’educació infantil. És a dir, el TS anul·la els articles que declaren el català com a llengua vehicular en l’etapa escolar compresa entre els 3 i els 6 anys.

Tot i això aquesta sentència del Tribunal Suprem no suposa cap canvi en l’actual model lingüístic a les escoles catalanes.

Els articles del decret 181/2008 que ha anul·lat el Suprem queden recollits a la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) de l’any 2009 i, per tant, el Govern aplicarà allò que diu la LEC i que empara completament el model d’immersió lingüística.

Pel que fa a la immersió lingüística som al mateix punt on érem abans de la sentència del Tribunal Suprem i no ens mourem d’aquí. Concretament, els articles 10, 11, 15 i 16 del títol II de la LEC estableixen que el català és la llengua vehicular a l’escola i emparen el model d’immersió lingüística a les escoles catalanes.  

L’actual model lingüístic és plenament legal i és per això que el Govern vol enviar un missatge de tranquil·litat a les escoles i a les famílies. De cara al curs vinent les escoles podran seguir aplicant el model lingüístic actual en l’etapa de 3 a 6 anys com ho han fet fins ara.

La Llei d’Educació de Catalunya va ser aprovada l’any 2009 amb el vot favorable d’una molt àmplia majoria de les forces polítiques del Parlament de Catalunya i amb el suport de tota la comunitat educativa.

A Catalunya existeix un gran consens al voltant del model d’immersió lingüística i ens mantindrem units i ferms en la defensa d’aquest model independentment del que digui el Tribunal Suprem o qualsevol altre tribunal.

Cal recordar que existeix una sentència del Tribunal Constitucional que diu que és a la
Generalitat de Catalunya a qui li correspon determinar quin percentatge de l’ensenyament es
fa en català i quin es fa en castellà
tenint en compte la situació sociolingüística del país.

Amb la sentència emesa ahir, el Tribunal Suprem qüestiona la sentència del Tribuna Constitucional i
demostra que interpreta de forma molt restrictiva tot el que fa referència al model lingüístic a les
escoles de Catalunya.

El model d’immersió lingüística que s’aplica a Catalunya des de fa més de 30 anys ha donat uns
excel·lents resultats pel que fa al domini tant del català com del castellà per part dels alumnes
, però sobretot ha donat uns excel·lents resultats com a eina de cohesió social al nostre país.

Aquest és un model d’èxit des de tots els punts de vista i el defensarem fins al final.

És important remarcar que a Catalunya no existeix cap conflicte lingüístic, malgrat que algunes institucions i partits polítics vulguin fer creure el contrari
. A Catalunya, el català i el castellà conviuen amb plena normalitat.

dijous, 26 d’abril del 2012

4 DE 9 AMB FOLRE I MANILLES

Qui diu que la política no interessa al poble?

Darrerament, a part de les tertulies de bar entre partidaris del Barça o del Madrid, s'està imposant un nou tema que personalment he pogut constatar. El futur de Catalunya dins l'Estat espanyol, o dit d'una altra manera, els debats a peu de carrer sobre la necessitat o idonïetat de la independència de Catalunya.

La gent sent que alguna cosa passa. La gent percep la constant lapidació contra els interesos de Catalunya que des de Madrid, per dir-ho de forma genèrica, s'està practicant dia rera dia. Una pràctica constant que poc a poc va colpejant les nostres aspiracions com a pais i la nostra realitat.
Des de mitjans de comunicació, partits polítics, opinió pública i sobretot des del govern de l'estat, s'esta també intentant desestabilitzar la nostra societat, inventant malintencionadament i volent fer veure una realitat política, social i econòmica del tot allunyada de la realitat.

Intentent desestructurar-nos atacant aquells valors i sentiments en els que els catalans estem més sensibilitzats: llengua, cultura, educació, progrés... i aquesta actitud lluny de cessar, ja veureu com cada cop serà mes incipient i més acarnissada.

Saben des de Madrid, que només dividint-nos aconseguiran la victoria. Només amb la fractura social, el camí que sembla que em iniciat cap a l'estat propi, podrà ser bloquejat.

Com vaig sentir l'altre dia al President Pujol, "els tancs no ens els enviaran, perquè les armes de la democràcia són unes altres". Per ara ja han mostrat una part de les seves armes, però, hem d'estar preparats i ser forts perquè això només ha estat un petit avenç.

Espanya, tot i que potser si que no es vol, no es deixarà pendre la vaca tot i voler només la llet.

Es hora de sumar. De buscar majories que facin possible el camí cap a l'estat propi. Un camí brusc, feixug, que s'ha de fer amb calma, mirant be on trepitjem i amb una primera parada d'avituallament. El pacte fiscal. Un model econòmic al qual no hi podem renunciar de cap manera i que ha de ser una condició indispensable d'obtenir per tal d'empendre qualsevol tipus d'acord a posteriori amb Espanya i que ha de ser una onada d'aire fresc per tal de poder serguir el camí cap a Itaca amb major força i salut.

Deia que era hora de buscar majories. Buscar el concens de la ciutadania per a que els nostres governants vegin que darrera de les accions que puguim empendre a partir d'ara i que siguin rellevants per al futur com a nació de Catalunya, hi ha una àmplia majoria que els recolza i els anima a seguir endevant.

Sabem que el plantejament de la sobirania fiscal suma un concens majoritari dins el poble català i que el resultat a una consulta popular sobre aquest afer seria rotund, però, hem d'aconseguir entre tots els que estimem la nostra terra i n'estem farts de suportar els constants atacs de l'estat a les institucions catalanes, l'expoli econòmic abusiu que sofrim i la sistemàtica ofensa contra el nostre país, que ens posem a treballar per tal de poder aconseguir també aquesta majoria que pugui recolzar al govern català per tal d'obtenir en un mitjà termini la independència de Catalunya. És a dir, allò que alguns anomenen estat propi.

És necessària aquesta majoria, no pel be de CiU o qualsevol altre partit, sinó pel conjunt de tots plegats i evitar que acabéssim com han acabat projectes molt propers i similars al nostre, els quals no estaven recolzats per una majoria de la societat, evitant així un hipotètic fracàs.

I quin serà el paper dels qui estan a l'altra banda de l'Ebre?

Desprestigiar tant com puguin el procés, deslegitimar-lo tant com puguin per tal d'intentar convéncer als ciutadans de Catalunya que tot això no és més que una "camama", que és inútil i que no condueix enlloc, amenaçar amb una possible intervenció per part de l'estat amb la intenció de noquejar-nos des d'un punt de vista institucional...

Buscaran sembrar la confusió, perquè serà la única eina que tindran a l'abast. De fet aquesta tàctica ja l'ha començat a utilitzar la Sra. Llanos de Luna, Delegada del Govern a Catalunya, tot dient que Catalunya com a pais seria inviable si fós independent. Una falsetat que queda ràpidament desmuntada si escoltem a qualsevol economista imparcial. Però, els dards ja comencen a volar... Dards enverinats que només busquen introduïr por a la gent i confusió.

Ens trobem en un escenari nou que s'inicia amb la multitudinària manifestació del 10 de juliol on els catalans varem deixar ben clar i afirmar en veu alta que "SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM". Per tant serem el que diguem que som.

Estem en un terreny desconegut per tots i per tant s'ha d'actuar amb cautela, precisió i fermesa. Una fermesa que només serà possible si TOTS fem pinya i ajudem a enlairar el castell de la llibertat.

 






dilluns, 24 de gener del 2011

Moltes gràcies a tots...

Dissabte passat, a la localitat de Manresa, va tenir lloc l'Assemblea General Ordinària de Traspàs de Poders de la Jove Cambra Internacional de Catalunya, on l'amic Àlfred em va passar el testimoni en una celebració solemne i molt emotiva.

Només tinc paraules, ara mateix, d'agraïment a tots els qui varen estar-hi presents i als que m'han recolzat a emprendre aquest camí. Un camí que inició de la mà de grans persones dins i fora la meva nova Junta Nacional.

1a intervenció com a President Nacional devant l'Assemblea General

Ho vaig dir dissabte i ho repeteixo ara. Estic orgullós de pertànyer a una entitat com la Jove Cambra Internacional, dels seus membres i de la feina que aquest associació de joves inquiets any rera any porta a terme.

Presidir una entitat amb més de 45 anys d'història (46 camí dels 47) és tota una responsabilitat. Compartir part de la meva vida amb gent com la que forma part de la JCI de Catalunya es tot un honor. Representar com a lleidatà la meva ciutat i a Catalunya per tot món es tot un orgull i treballar per la societat que m'envolta un privilegi del qual n'estic molt i molt satisfet.



Gràcies, gràcies i gràcies.

Visca Jove Cambra i visca Catalunya!

divendres, 2 d’abril del 2010

Young Active Citizens


Fa pocs dies, el President Mundial de la Jove Cambra Internacional, en Roland Kwemain, visitava el nostre petit i a la vegada gran país.

Creiem que el missatge que ens va deixar és molt clar: “we are young active citizens”
Som joves actius que ens movem i treballem en benefici de la comunitat amb la intenció de poder fer un món millor. Un món de possibilitats, ajudant a la societat a crèixer en molts i diversos sentits. Buscant originar canvis positius en tots els àmbits, perquè, la JCI i els seus valors són vius dins nostre, creiem amb ells i els exportem al nostre entorn.

Sóm joves inconformistes amb el nostre voltant, amb inquietuds de molts tipus, i aquest inconformisme que sentim ens motiva dia a dia a treballar per tot allò que volem aconseguir.

El camí no és fàcil, els entrebancs són molts, pero la fe en allò que fem, la passió que hi posem i l’estima a la nostra ciutat i al nostre país, és la millor de les eines per superar qualsevol moment de crisi.

La Jove Cambra Internacional és l’eina ideal per a que tots els joves de Catalunya i de tot el món, puguin treballar per tal de buscar sempre el benefici de la comunitat. És l’eina ideal per a formar-se com a persones, com a directius, com a líders, com a ciutadans... Sempre amb un denominador comú: promoure petits canvis positius per a la societat i enriquir-nos amb el treball pels demés.

Aquesta és la nostra senya d’identitat i allò que fa de la JCI una entitat única i valorada per institucions i empreses que reconeixen el nostre esforç, dedicació i ens congratulen per la nostra feina.