Dissabte és dia laborable!

Sobtat m'he quedat de llegir les crítiques cap al Govern de la Generalitat i més concretament les dures paraules cap al M.H. President per haver fet una reunió en dissabte i en "secret" amb els membres de l'Executiu.

Em sobta que en aquests temps que corren algú pugui criticar que aquelles persones que estan al capdavant del país treballin en dissabte. En dissabte, diumenges i fins i tot per Cap d'Any. Cal treballar quan faci falta i a l'hora que sigui precís fer-ho.

La situació en la que ens veiem immersos reclama treball, esforç i dedicació. Tant se val si es fa de forma "secreta" o al mig de la plaça Major del poble. O és necessari esbombar que el Govern es reuneix per fer veure que treballa? Es necessari piular tot allò que fem per tal de justificar el nostre sou?

Només veig que demagògia barata en aquestes, per a mi, sorprenents declaracions d'alguns polítics. Potser les fan aquells que es pensen que els caps de setmana només són hàbils per anar inaugurant obres i actes, i no se'n donen compte que en aquest país, qui vol tirar endevant converteix els dies de 24 a 25 hores o més, els diumenges en dilluns i les vacances a l'estranger en una oportunitat d'obrir nous mercats...

No només ens cal llevar-nos molt d'hora, molt d'hora. Cal anar a dormir tard també si cal i treballar els "vuit" dies de la setmana.

En fi...

Jo estic, content i satisfet que en el calendari del nostre Govern, no hi hagi dies en color vermell.

Abans d'entrar deixin sortir???

El Govern de l'Estat, no para d'improvitsar mesures contra la crisi. Si, si... improvisar. Un acte que normalment fem les persones quan no sabem el que hem de dir o fer quan no ens hem preparat la "lliçó".

Fa pocs dies, l'Executiu del senyor Rodriguez Zapatero ens sorprenia amb la proposta de perllongar l'edat de jubilació fins al 67 anys.

Els motius per a tal decisió són molts i diversos, però, si anem analitzat totes les declaracions fetes pels testaferros de Madrid, aquests motius no tenen ni cap ni peus. Per un costat parlen del creixement de l'esperança de vida i la repercusió negativa en el pagament de les pensions de jubilació, per altra banda per ens diuen que això afavorirà al seu Producte Interior Brut...

Motius que al meu parer no tenen ni cap ni peus, doncs si agumenta l'esperança de vida, també disminueix la mortalitat en els infants i joves. Si a aquest fet hi afegim l'immigració, un fenomen que ha crescut i molt darrrerament, les pensions estan més que assegurades. I que consti que no ho dic jo. Ho diuen publicacions tant importants com el Financial Times.

Pel que fa a la repercusió en el PIB, tindria una llógica si el PIB espanyol anés creixent any rera any, cosa que no fa ni farà en els millors dels casos.

Altra cosa seria que haguéssim de viure immersos dins d'una crisi perenne. Es que el Govern pensa que no sortirem mai de la crisi? Perquè preparen una mesura amb aquesta mentalitat de crisi permanent "in secula seculorum"?

Quan sentim parlar al Ministre, es lamenta algun cop, no sempre, de l'elevat atur entre el joves. Ens diuen que hi ha molts metges a l'atur, advocats, arquitectes... Pero, permeten que gent de 70 anys encara continui practicant aquestes i altres professions.

Com volen que els joves accedeixin al mercat laboral si aquest mercat s'assembla al camarot dels germans Marx?

Potser senyors del Govern, haurien de fer sortir del mon laboral a alguns, que per edat ja els hi toca, i donar la possibilitat als joves d'ocupar els llocs vacants que aquests deixarien.

És necessari que abans d'entrar deixin sortir. Però, vostes com a responsables, haurien de convidar a sortir del "local", sempre utilitzant el dret d'admisió a aquells que porten tota la nit practicant la "barra fixa" i sense consumir.