dimecres, 6 de novembre del 2013

Mourinyistes (Gent Tòxica 3)

Som-hi doncs! 

Avui us faig la tercera entrega d'aquell "projecte" que un dia, no sé com, vaig decidir endegar a partir d'una frase llegida en una imatge d'un company: "Cuando nos apartamos de personas complicadas, hasta nuestra salud mejora"

En l'article que us presento descriurem un personatge que de ben segur mols coneixem i no ens deixa indiferents. Fins i tot m'atreviria a dir que molts cops ens irrita i ens enutja: L'ARROGANT

Els arrogants presumptuosos són superbs, vanitosos, fatxendes i pedants. Els elements tòxics d'aquesta espècie estan convençuts d'estar sempre amb la possessió de la raó i de prendre, sense marge d'error, les millors decisions.

Si no poden guanyar, empaten. Perdre? Aquesta paraula no està dins del seu diccionari.

Sempre tenen preparada una resposta sobre qualsevol tema, fin el punt de poder memoritzar grans frases lapidaries o exculpatòries, per tal de poder-les deixar anar en el moment precís i poder fer que els demés els vegin superiors o exempts de culpabilitat.

No cal dir que aquests individus reben les opinions dels demés amb una suficiència insultant. "Estàs segur realment?" Aquesta podria ser la seva frase més típica.

Dèspotes intel·lectuals per naturalesa, ansien en pontificar-se i qualsevol mitjà es bo per a mantenir l'atenció dels demés. Només les seves opinions importen.

Fixeu-vos-hi. Si els toca escoltar, sospiren, gesticulen i fan ganyotes intentant donar a entendre que ells també tenen un opinió sobre allò del que s'està parlant, i per descomptat la seva opinió és molt millor.

En la feina intenten convèncer a tothom de que són indispensables, però, aquesta arrogància i el fet de creure's perfectes els fa obrar equivocadament amb freqüència.

"Motivats" per la seva errònia autopercepció, només aconsegueixen fer-se mal a ells mateixos.

L'autoestima és necessària en cada persona, però, en "sobredosi" constant com la dels arrogants, ens pot arribar a provocar una ceguesa fatal davant la percepció dels nostres errors.

L'arrogant és un invident en aquest camp, i tot i que, en molts cops un dia comencen a percebre un bri de llum, sovint recuperen la vista massa tard.