dilluns, 14 d’octubre de 2013

Síndrome Homer Simpson (Gent Tòxica 2)

Seguint en la nostra classificació d'agents nocius que ens envolten i que poden sense adonar-nos contaminar la seva negativitat, avui en mostro un de fàcil reconeixement.

Sense voler desmeréixer les virtuts que té el divertit personatge de la sèrie de dibuixos animats Els Simpson, fixo en ell la meva mirada i sobretot en el seu comportament en el treball. És per això que inspirant-me en el seu "modus vivendi" laboral, avui us parlaré de: EL MEDIOCRE

La desísdia i el passotisme son qualitats altament contagioses. D'aqui la importància de sempre mantenir la guàrdia alta davant d'aquest tipus de persones tòxiques. 

Tot i que no tenen la intenció clara de fer-nos mal, i acostumen a fer-se'l a ells mateixos, la mediocricitat d'aquests també pot enverinar a aquelles persones obertes, vitals que conviuen amb ells. 

Estarem exposats a la seva toxicitat si aconsegueixen que veguem la vida des del seu mateix prisma. Si ens deixem vèncer per la seva actitud podem acabar en un estat de desmotivació generalitzat, acabar aïllats dins d'una bombolla de depressió permanent, que no només pot afectar a la nostra vida quotidiana en família, sinò, que pot generar una apatia fins i tot en el treball amb les fatídiques conseqüències finals.

La solució és ben fàcil. Hem de recordar sempre que és nostra la responsabilitat d'elegir els nostres comopanys de ruta i que només depen de nosaltres saber triar i triar be.



dijous, 10 d’octubre de 2013

La Reina de Blancaneus (Gent Tòxica 1)

Tal i com us he promés, poc a poc, tractaré d'anar deixant en evidència, desenmascarant a aquells possibles companys de feina, jefes, amics o familiars dels quals hauríem de vacunar-nos d'ells si realment existís un remei per a aquest contagi.

El primer èsser viral és: EL SOCIÒPATA

Podriem definir-lo com el més perillós dels éssers tòxics. I si sou capaços de reconeixer-lo a temps, fugiu ràpidament i eviteu la seva companyia.

És una persona que a primer cop de vista cau de forma excel·lent, fins i tot resulta agradable. No pararem d'escoltar com ens lloa a cau d'orella, però, menteix sense remordiments per tal d'aconseguir allò que ell desitja.

Un individu sense escrúpols, incapaç d'assumir responsabilitats, amb una gran habilitat per menystenir els sentiments i els drets que poguem tenir els demés. Li interessen tant poc com pot interessar-li a un gat una dutxa d'aigua.

Té una manca greu de sentit comú i si li ve a be, no dubtar en contradir les seves propies paraules o decisions, si d'aquesta manera ell pot properar a costa del vostre declivi.

El rei del "jo". Que maco sóc JO, que be que ho faig JO, només miro per JO... Vaja, un cregut que es vanta de tot i més.

Com el podem reconéixer a aquest llop difressat de xai? 

Si el mires fixament, el seu rostre és incapaç de moure un múscul, no expressa emocions de cap tipus. I no expressa perquè realment no en sent cap. És fred, insensible i perjudicial per als demés.

És per això que davant d'un sociòpata la millor defensa és una fugida a temps.

No només la grip s'encomana. (Gent Tòxica)

Avui el meu amic Xavi Gasulla ha publicat en el mur dels seu facebook una imatge que m'ha fet recordar una cosa que ja feia dies volia plasmar en aquest petit espai d'evasió mental que és el meu blog.







Aquesta és la imatge. I realment és així. De la mateixa manera que diem que el riure s'encomana o que si un vol ser bo en qualsevol matèria s'ha d'envoltar dels millors, molts cops no ens hi fixem, però, al nostre voltant viuen com si de virus en plena època d'encostipats i grips una sèrie de persones que si no som capaços de detectar-los a temps en poden arribar a contaminar-nos la seva negativitat.

Estem envoltats de "gent tòxica". Molta més de la que ens pensem. Dins la nostra oficina, en el nostre grup d'amics, fins i tot dins la nostra família. Són sovint difícils d'identificar en un principi, es guanyen la nostra confiança i amb la destresa d'un mosqueter sortit del relat d'Alexandre Dumas, un cop amb relació directa amb nosaltres, comencen a deixar anar de forma gradual les seves dosis d'odi, gelos, enveges, arrogància, xantatge emocional...

Són homes i dones aparentment normals, però, que poden arribar a arruïnar-nos la vida.

En èpoques de crisi i d'angoixa laboral com la que estem patint tots en els darrers anys, aquests individus es tornen encara més perniciosos.

És per això, que gràcies a la imatge que el Xavi m'ha permés veure en el seu facebook i els records gravats que encara perduren dins meu d'aquells anys en que cursava la carrera de psicologia, intentaré poc a poc, d'article en article, donar alguna pista de com poder identificar-los i com fer-los-hi front.