dilluns, 13 de juliol de 2009

La millor motivació... un somriure.

Ja fa temps que la desacceleració econòmica, més coneguda per tots com a crisi, s'ha instal·lat entre nosaltres. Darrerament, veig a amics, coneguts i sobretot familiars amb una constant cara de preocupació que fa que el meu estat d'ànim disminueixi al mateix ritme que minven els ingressos.
No és d'estranyar doncs, que en molts despatxos, oficines i altres llocs de treball, la motivació de empresaris i treballadors, fent un símil estadounidenc, ratlli les quotes més baixes de popularitat. I això no és bo. No senyors. A menor motivació, l'interès es perd, l'eficàcia en la sol·lució de problemes es veu reduïda notablement i l'aprenentatge se'n ressenteix.
Doncs entre aquest cap de setmana i avui, he trobat l'antídot a tot plegat...
Feia dies que volia escriure quelcom en el meu blog, però, el que deia... De motivació ben poca. Podria dir que em trobava en un estat apàtic de considerables dimensions... I sabeu que m'ha fet canviar? Ho diré en una paraula. El SOMRIURE.
Cadascun dels somriures que aquest cap de setmana he rebut per part de tots els participants del Forum de Joves Emprenedors que s'ha realitzat a Terrassa, el somriure dels organitzadors i el somriure dels meus companys formadors.
Però, el millor somriure de tots l'he rebut del meu nebot. L'Oleguer. Té 8 mesos complerts avui mateix i cada cop que el veig em regala no només un somriure, sinò, que em dona energia extra per fer tot allò que vull.
No sóc persona de donar consells, però, si me l'accepteu us diré que...
Somrigueu sempre de forma sincera als vostres treballadors, als vostres amics, als vostres coneguts i per descomptat als vostres familiars. "Hola! Bon dia? Que tal estàs? Com va tot? Me n'alegro de veure't... Que el vostre somriure sigui sincer, doncs, el somriure fals és pitjor que dolent. Diuen que l'alegria infon la vida, i resulta molt cert.
No acabo d'inventar res, ja fa temps que ho vaig llegir, però, fins ara mai hi havia parat compte.
I sabeu que? És gratis! No cal que s'aprovi cap partida pressupostària per tal de motivar a ningú.



2 comentaris:

Cristina ha dit...

Hi estic totalment d'acord!!

Gemma ha dit...

Doncs si, el somriure senta bé als altres, però també a nosaltrs mateixos! Somriguem una miqueta més!