Qui no recorda de petit haver vist aquest personatge de dibuixos animats que molts cops lluny d'entendrir-nos, en certs moments aconseguia ja de més gran i personalment, posar-me nerviós amb el seu victimisme constant.
Aquesta és la reacció que molts cops ens transmet el VICTIMISTA, un ésser convençut de que el món, aquell lloc terrible on li ha tocat viure, sempre està en la seva contra.
D'ells broten constants fonts de negativitat que invaeixen i minen el nostre optimisme amb dosis elevades de queixes per la seva gran mala sort. Sort que potser, o millor dit de ben segur, podrien canviar si per un instant tinguessin l'automotivació suficient per tal d'intentar fer quelcom per tal de transformar la seva pròpia situació i les coses que l'envolten.
Aquests individus estan plens de ressentiment contra tot allò que si ens dediquem a escoltar-los, aconsegueixen contagiar-nos el seu pessimisme constant i malaltís. Però, el pitjor que ens pot passar tenint un victimista en el nostre entorn, és que faci ús de les seves magnífiques habilitats per tal de que els demés ens sentim culpables de la seva situació desesperada.
Odiosa cantarella la del: "Nadie me quiere..."
