"El tertulià de Sálvame" (Gent Tòxica 5)

M'hagués agradat posar noms i congnoms a aquest agent viral. Però, m'estimo el meu treball i per desgràcia tinc, com la major part dels mortals, una hipotèca que pagar.

És per això, que dedico aquest petit article a una sèrie de personatges que hem provoquen vergonya aliena i que crec que encaixen be en el perfil si ho mirem de manera global.

No hi ha gent més odiosa i alhora temuda que una persona HUMILIADORA. Suposo que és per això, que sento "coragror" quan en alguna ocasió veig imatges de programes "made in T5" com el famós Sálvame on aparentment tots els tertulians mantenen entre si una relació laborar i d'amistat, però, que alhora en públic es dediquen a treure les misèries d'uns i altres.

Una corralina plena d'humiliadors a sou on tots i cadascun d'ells disfruta rebaixant fins a desequilibrar emocionalment la seva "presa". 

I és que l'humiliador troba l'autèntic plaer acarnissant-se sobre a aquella o aquelles persones a les quals vol malmetre.

Menteix quan simula ser el nostre amic i fins i tot es mostra disposat a ajudar-nos, però, en veritat només fa que recopilar informació vers els nostres defectes i febleses per tal de fer-nos quedar malament a ulls dels demés.

Mai es mostrarà tal i com és, no es traurà mai la màscara que amaga la seva maldat, a no ser que aconsegueixi una posició de superioritat cap a nosaltres. Arribat aquest moment si, no dubte ni un segon en arribar fins i tot a l'insult explícit i a la humiliació frontal. 

Una persona d'aquest calibre s'ha de vigilar amb atenció, doncs sovint ens envia de forma constant una sèrie de "missatges" que poden crear-nos un sentiment d'inferioritat que ens deixaria exposats del tot al seu domini i ens tindria a les seves mans per a fer de nosaltres el que volgués.

De manipulació hàbil i potent, l'humiliador, pot condicionar la nostra vida quotidiana amb la seva actitud que fins i tot ens podríem arribar a autoconvéncer que allò que fa, ho fa per un be nostre.

Vigileu també amb el "jefe col·lega". Un cap relativament jove, amb un currílum d'ascensos en un breu espai de temps i que des del primer dia sense haber-hi creuat mai la paraula és fa l'amic, doncs per poder continuar ascendint i tapar la seva exagerada incompetència farà de l'humiliació a les vostres esquenes, la seva única arma per a trepar fins aconseguir el seu objectiu o recompensa.

Calimero (Gent Tòxica 4)

 

Qui no recorda de petit haver vist aquest personatge de dibuixos animats que molts cops lluny d'entendrir-nos, en certs moments aconseguia ja de més gran i personalment, posar-me nerviós amb el seu victimisme constant.

Aquesta és la reacció que molts cops ens transmet el VICTIMISTA, un ésser convençut de que el món, aquell lloc terrible on li ha tocat viure, sempre està en la seva contra.

D'ells broten constants fonts de negativitat que invaeixen i minen el nostre optimisme amb dosis elevades de queixes per la seva gran mala sort. Sort que potser, o millor dit de ben segur, podrien canviar si per un instant tinguessin l'automotivació suficient per tal d'intentar fer quelcom per tal de transformar la seva pròpia situació i les coses que l'envolten.

Aquests individus estan plens de ressentiment contra tot allò que si ens dediquem a escoltar-los, aconsegueixen contagiar-nos el seu pessimisme constant i malaltís. Però, el pitjor que ens pot passar tenint un victimista en el nostre entorn, és que faci ús de les seves magnífiques habilitats per tal de que els demés ens sentim culpables de la seva situació desesperada.

Odiosa cantarella la del: "Nadie me quiere..."

Si us plau malfactor, és pot detenir vostè mateix?

Arran de la detenció per part dels Mossos d'Esquadra d'un empresari de Barcelona que va acabar amb la mort d'aquest, vull expressar el meu major respecte per la difícil tasca de la policia catalana i el meu enuig més fervent pels continus atacs que aquesta rep per part d'alguns mitjans de comunicació, polítics i certa part de la societat.

Cert és que s'ha de lamentar profundament el desenllaç final d'aquella detenció, però, molt més cert és que detencions com aquestes, en les quals t'has d'enfrontar a individus corpulents, exaltats i violents són molt habituals i és normal doncs que per poder reduir i immobilitzar a delinqüents així, s'utilitzi la força de més d'una dotació policial davant la resposta poc col·laborativa d'aquell a qui se li ha de ficar unes manilles.

L'actuació, un cop vist el vídeo un cop i un altre, no em sembla en cap lloc desmesurada. En les imatges es pot veure al detingut al terra com es mou de forma agressiva i violenta (cal recordar la corpulència i força d'aquest) , cosa que vol dir que tot i estar reduït, no està immobilitzat.

Els crits que se senten per part d'aquest, són totalment normals en una persona que es nega a ser detingut i no són pas provocats per la violència dels Mossos que han d'emprar, tal i com ens vol fer veure la jutgessa que instrueix el cas. No són crits d'agonia com reflecteix sa Il·lustrissima, són crits d'impotència, ràbia i agressivitat d'ell mateix contra dels agents.

Potser a més d'un els hi pot semblar que estic justificant certes accions que es veuen el vídeo, res més lluny de la realitat, però, cal dir que els cops que els Mossos donen al detingut, en cap moment poden tenir la força suficient com per que aquest perdi la vida.

Mala praxi? Els cops gratuïts sobren. Cert. Però, la realitat del carrer és aquesta, i aquells que han confeccionat l'informe, el CNP, saben perfectament dins seu que l'actuació policial correspon malauradament a una realitat provocada no per la policia, sinó, per aquell que ofereix resistència. De fet el CNP n'és un clar exemple d'aquestes "males praxis".

Ara tots apunten cap als Mossos, de fet ja des de l'època Saura, aquest cos policial ha estat el blanc de moltes crítiques, molts cops infundades o malintencionades.

Començant pel Sr. Cuní, tertulians que saben de tot i acabant per polítics com la Sra. Sanchez-Camacho o els mateixos d'ICV i les CUP, farien be de ser molt més prudents alhora de fer judicis enverinats quan mai, mai han estat al carrer vivint en primera persona, els actes violents que dia a dia la policia ha de sofrir.

Ara gràcies a tots ells, els Mossos no poden fer la seva feina com els hi correspon, doncs un cop alimentat l'odi cap a aquest col·lectiu, ens trobem amb situacions com les del cap de setmana passat on un home amb un ganivet que es trobava amenaçant en un bar, no va poder ser detingut "gràcies" a l'actuació en massa d'alguns veïns.

Excel·lent!!

A vegades a un li agafen ganes de dir: senyors, si tenen problemes truquin a aquests que tant critiquen als Mossos que la policia ja n'està tipa de ser qüestionada injustament.

Entre males praxis, pilotes de goma, kubotans, etc... Els Mossos hauran de dissoldre manifestants violents amb escopinades i fer que els delinqüents s'autodetinguin (si volen clar).

Senyors meus, tinguin clar una cosa. La policia té una funció preventiva, però, el 90 % de les seves actuacions són i han de ser repressives ja que així ho mereix habitualment la situació en la que han d'actuar.

Deixin d'utilitzar-los com un ninot de fira i deixin de jugar al pim-pam-pum ja sigui per interessos polítics o empresarials, intentant a veure si ven més diaris o li puja el "share" televisiu.

I recordin que en l'escut de l'uniforme sota de Mossos d'Esquadra, hi posa policia, no germanetes de la caritat.

Mourinyistes (Gent Tòxica 3)

Som-hi doncs! 

Avui us faig la tercera entrega d'aquell "projecte" que un dia, no sé com, vaig decidir endegar a partir d'una frase llegida en una imatge d'un company: "Cuando nos apartamos de personas complicadas, hasta nuestra salud mejora"

En l'article que us presento descriurem un personatge que de ben segur mols coneixem i no ens deixa indiferents. Fins i tot m'atreviria a dir que molts cops ens irrita i ens enutja: L'ARROGANT

Els arrogants presumptuosos són superbs, vanitosos, fatxendes i pedants. Els elements tòxics d'aquesta espècie estan convençuts d'estar sempre amb la possessió de la raó i de prendre, sense marge d'error, les millors decisions.

Si no poden guanyar, empaten. Perdre? Aquesta paraula no està dins del seu diccionari.

Sempre tenen preparada una resposta sobre qualsevol tema, fin el punt de poder memoritzar grans frases lapidaries o exculpatòries, per tal de poder-les deixar anar en el moment precís i poder fer que els demés els vegin superiors o exempts de culpabilitat.

No cal dir que aquests individus reben les opinions dels demés amb una suficiència insultant. "Estàs segur realment?" Aquesta podria ser la seva frase més típica.

Dèspotes intel·lectuals per naturalesa, ansien en pontificar-se i qualsevol mitjà es bo per a mantenir l'atenció dels demés. Només les seves opinions importen.

Fixeu-vos-hi. Si els toca escoltar, sospiren, gesticulen i fan ganyotes intentant donar a entendre que ells també tenen un opinió sobre allò del que s'està parlant, i per descomptat la seva opinió és molt millor.

En la feina intenten convèncer a tothom de que són indispensables, però, aquesta arrogància i el fet de creure's perfectes els fa obrar equivocadament amb freqüència.

"Motivats" per la seva errònia autopercepció, només aconsegueixen fer-se mal a ells mateixos.

L'autoestima és necessària en cada persona, però, en "sobredosi" constant com la dels arrogants, ens pot arribar a provocar una ceguesa fatal davant la percepció dels nostres errors.

L'arrogant és un invident en aquest camp, i tot i que, en molts cops un dia comencen a percebre un bri de llum, sovint recuperen la vista massa tard.

Síndrome Homer Simpson (Gent Tòxica 2)

Seguint en la nostra classificació d'agents nocius que ens envolten i que poden sense adonar-nos contaminar la seva negativitat, avui en mostro un de fàcil reconeixement.

Sense voler desmeréixer les virtuts que té el divertit personatge de la sèrie de dibuixos animats Els Simpson, fixo en ell la meva mirada i sobretot en el seu comportament en el treball. És per això que inspirant-me en el seu "modus vivendi" laboral, avui us parlaré de: EL MEDIOCRE

La desísdia i el passotisme son qualitats altament contagioses. D'aqui la importància de sempre mantenir la guàrdia alta davant d'aquest tipus de persones tòxiques. 

Tot i que no tenen la intenció clara de fer-nos mal, i acostumen a fer-se'l a ells mateixos, la mediocricitat d'aquests també pot enverinar a aquelles persones obertes, vitals que conviuen amb ells. 

Estarem exposats a la seva toxicitat si aconsegueixen que veguem la vida des del seu mateix prisma. Si ens deixem vèncer per la seva actitud podem acabar en un estat de desmotivació generalitzat, acabar aïllats dins d'una bombolla de depressió permanent, que no només pot afectar a la nostra vida quotidiana en família, sinò, que pot generar una apatia fins i tot en el treball amb les fatídiques conseqüències finals.

La solució és ben fàcil. Hem de recordar sempre que és nostra la responsabilitat d'elegir els nostres comopanys de ruta i que només depen de nosaltres saber triar i triar be.

La Reina de Blancaneus (Gent Tòxica 1)

Tal i com us he promés, poc a poc, tractaré d'anar deixant en evidència, desenmascarant a aquells possibles companys de feina, jefes, amics o familiars dels quals hauríem de vacunar-nos d'ells si realment existís un remei per a aquest contagi.

El primer èsser viral és: EL SOCIÒPATA

Podriem definir-lo com el més perillós dels éssers tòxics. I si sou capaços de reconeixer-lo a temps, fugiu ràpidament i eviteu la seva companyia.

És una persona que a primer cop de vista cau de forma excel·lent, fins i tot resulta agradable. No pararem d'escoltar com ens lloa a cau d'orella, però, menteix sense remordiments per tal d'aconseguir allò que ell desitja.

Un individu sense escrúpols, incapaç d'assumir responsabilitats, amb una gran habilitat per menystenir els sentiments i els drets que poguem tenir els demés. Li interessen tant poc com pot interessar-li a un gat una dutxa d'aigua.

Té una manca greu de sentit comú i si li ve a be, no dubtar en contradir les seves propies paraules o decisions, si d'aquesta manera ell pot properar a costa del vostre declivi.

El rei del "jo". Que maco sóc JO, que be que ho faig JO, només miro per JO... Vaja, un cregut que es vanta de tot i més.

Com el podem reconéixer a aquest llop difressat de xai? 

Si el mires fixament, el seu rostre és incapaç de moure un múscul, no expressa emocions de cap tipus. I no expressa perquè realment no en sent cap. És fred, insensible i perjudicial per als demés.

És per això que davant d'un sociòpata la millor defensa és una fugida a temps.

No només la grip s'encomana. (Gent Tòxica)

Avui el meu amic Xavi Gasulla ha publicat en el mur dels seu facebook una imatge que m'ha fet recordar una cosa que ja feia dies volia plasmar en aquest petit espai d'evasió mental que és el meu blog.

Aquesta és la imatge. I realment és així. De la mateixa manera que diem que el riure s'encomana o que si un vol ser bo en qualsevol matèria s'ha d'envoltar dels millors, molts cops no ens hi fixem, però, al nostre voltant viuen com si de virus en plena època d'encostipats i grips una sèrie de persones que si no som capaços de detectar-los a temps en poden arribar a contaminar-nos la seva negativitat.

Estem envoltats de "gent tòxica". Molta més de la que ens pensem. Dins la nostra oficina, en el nostre grup d'amics, fins i tot dins la nostra família. Són sovint difícils d'identificar en un principi, es guanyen la nostra confiança i amb la destresa d'un mosqueter sortit del relat d'Alexandre Dumas, un cop amb relació directa amb nosaltres, comencen a deixar anar de forma gradual les seves dosis d'odi, gelos, enveges, arrogància, xantatge emocional...

Són homes i dones aparentment normals, però, que poden arribar a arruïnar-nos la vida.

En èpoques de crisi i d'angoixa laboral com la que estem patint tots en els darrers anys, aquests individus es tornen encara més perniciosos.

És per això, que gràcies a la imatge que el Xavi m'ha permés veure en el seu facebook i els records gravats que encara perduren dins meu d'aquells anys en que cursava la carrera de psicologia, intentaré poc a poc, d'article en article, donar alguna pista de com poder identificar-los i com fer-los-hi front.