dijous, 5 d’abril del 2012

DIVENDRES SANT

DIVENDRES SANT


Ja tenim aquí divendres sant!

Un any més, i ja en porto 34, desfilaré amb els Armats de la Sang tal i com ho feia el meu pare. Una tradició que ma germà segueix també i espero que algun dia l'Oleguer hi participi.

En record al pare, picarem carrers i places amb les xasques de les llances, tal i com diu l'himne dels Armats que ell va escriure.

Fa no pas molts anys aquest era cantat per quasibé el centenar de membres que formem els Armats durant el passacarrers que es fa la tarda del divendres. Actualment, incomprensiblement, s'ha decidit no cantar-lo i fins i tot, aquells Armats més novells desconeixen l'existència d'aquest.

Sens dubte, el moment de cantar l'himne era un dels moments més esperats per tots aquells lleidatans que s'apropaven a veure als Armats. 

Recordo el primer any tots formats a les escales de la plaça Sant Joan, cantant l'himne. Molts desafinàvem, altres s'oblidaven de la lletra, però, tots ens sentiem orgullosos de cantar-lo.

Poca cosa puc fer avui en dia per tal que es torni a cantar, no només en memòria del meu pare que fou Armat durant més de 40 anys, sinó, per recuperar l'esperit d'unió d'un grup que malauradament no té la companyonia d'aquells temps.

Ser Armat no es disfressar-se un dia a l'any. Ser Armat és un sentiment, un punt d'unió entre un grup de gent, una forma de fer Lleida. 

L'himne diu: "agermanats pel sol fet de ser Armats". 

Aquesta hauria de ser l'essència, això és el que m'agradaria que és recuperés, però, sobretot vull que la memòria del meu pare que va viure amb passió la seva època d'Armat no sigui esborrada per algú que mogut per rancúnies i envejes ha decidit de manera unilateral, fer desaparéixer tot allò que porti el nom d'en Jordi Plens i Solà.

Potser podrà amargar-ho, però, mai mentre jo sigui armat s'esborrarà ni una sola lletra del nostre himne, ni es perdrà la memòria de qui fou Armat, Tinent i amic de tots.


Ens volen petits i grans
ens setim molt lleidatans.
Amb el casc i la cuirassa,
amb la llança i l'espasa,
som els Armats de la Sang.

Arribant divendres Sant
tant amb pluja com amb fang,
picarem carrers i places
amb les xasques de les llances,
Som els Armats de la Sang.

Com a germans estem units
pel sol fet de ser Armats.
Desfilarem, fent la cadena
i parelles plegarem.

Som ben plantats,
i som així perquè som els Armats.
En veure'ns els xiquets de Lleida
les manetes pararan
als bons Armats de la Sang.

Com a germans estem units
pel sol fet de ser Armats.
Desfilarem, fent la cadena
i parelles plegarem.

Som ben plantats,
i som així perquè som els Armats.
Que visca Lleida nostres veus
tot desfilant aniran cridant,
Som els Armats de la Sang!

                  Jordi Plens i Solà  
Jordi Plens i Solà

1 comentari:

Xavier Josep Plens ha dit...

Magnífic és un adjectiu pobre per definir un article escrit per un armat de la seva sang i amb la seva sang, per tant "ARMATS DE LA SANG".